Obra de Manuel Rodriguez Vazquez. Colocada en su emplazamiento de la Plaza del Ayuntamiento en 1993. Representa a Francesc de Vinatea, vestido con ropajes a la usanza del siglo XIV, de pie y con un libro en la mano, el libro de los fueros valencianos, con su dedo indice indica la página en la que se basaría su defensa de oposición a los designios del rey.

En el pedestal la siguiente inscripción en su parte delantera: Valencia Cap y Casal del Regne, a Francesc de Vinatea, any 1993. En la parte trasera: Francesc de Vinatea jurat de la ciutat impedi en 1333 a Alfons II el contrafur que dividia el regne de Valencia a favor de l'infant Ferrrando fill de Leonor de Castella "Reina reina el nostre poble es franc e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella car ells tenen a nos com a senyor e nos a ells com a bons vassalls e companyons" Alfons II el Benigne rei de Valencia.

Francesc de Vinatea (Morella, segle XIV). "Prohom valencià. Durant el regnat d'Alfons el Benigne, i davant les constants intrigues de la reina, Leonor de Castella, el monarca havia accedit a separar de la seua jurisdicció les ciutats i viles reials mès importants del Regne de València (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló de la Plana i Borriana), les quals passarien en feus al seu fill Ferran. El fet constituïa un contrafur obvi i enfeblia políticament el braç reial o popular. El habitadors de les dites poblacions s'oposaren a una tal decisió i acudiren a les autoritats de la ciutat de València perque els defensaren. Francesc de Vinatea, jurat en cap de València, fou designat per interpel-lar el monarca, que en aquelles saons, el 1333, es trovaba a la ciutat. Prèviament ordenà que un bon nombre de ciutadans armats s'aspostassen en llocs estratègics de València, disposats per a entrar en batalla si calia; les campanes del Miquelet en donarien l'avís. Vinatea, amb els altres jurats, entrè al palau i reprotxà al rei el contrafur comés i li advertí que en cas que el monarca recorregués a la violència, ningun dels presents n'eixiria amb vida, a excepció de les persones reials. La reina reprotxá a Alfons el Benigne la seua passivitat davant l'acte de rebel-lia i afirmà que el seu germà, el rei de Castella, els hauria fet escapçara a tots. El rei li respongué: "Reina, reina!, el nostre poble és franc e no és així subjugat com és lo poble de Castella, car ells tenen a Nós com a Senyor e Nós a ells como a bons vassalls e companyons", i tot seguit anul-là totes les donacions.

Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mite de la resistència foral del Regne de València davant els intents feudalitzants i en el símbol de la defensa de la legislació de Jaume I.